19 de gener, 2004

Escoltisme: tradició o innovació?

Fins el 2 de febrer es pot visitar al Museu d’Història de Catalunya l’exposició “La força d’una utopia jove. 75 anys d’escoltisme català”, que al llarg de l’any recorrerà les principals ciutats del nostre país. Es tracta d’una exposició impulsada per la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge i les dues associacions que la conformen: la laica Escoltes Catalans (EC) i la catòlica Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC), per tal de donar a conèixer què ha estat i què és avui l’escoltisme català.

Les dues associacions són el resultat de l’evolució del tronc comú impulsat des de l’excursionisme per Josep M. Batista i Roca a finals dels anys 20, adaptant lliurement –que no copiant– el model de l’anglès Robert Baden-Powell. Avui, el moviment escolta mundial, tot i el potencial impressionant que ha demostrat arreu, pateix encara d’uns tòpics que li pesen com una llosa. L’uniforme, el barret, els pantalons curts, les banderes, la formació... elements que en la seva època tenien un sentit però que avui l’han perdut del tot.

Tant Escoltes Catalans com Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya van impulsar, al llarg dels anys 70 i 80, una sèrie de canvis que els han situat a l’avantguarda de l’escoltisme mundial. No només l’herència de la interacció amb els moviments de renovació pedagògica i la coeducació, sinó el ple protagonisme dels joves i el fet que, avui, a la majoria d’agrupaments escoltes catalans el fulard és l’únic tret extern d’identificació. Recentment, al Caire, el responsable d’imatge de l’Organització Mundial del Moviment Escolta m’ho confirmava. Em feia notar que la capacitat que havia tingut l’escoltisme català d’evolucionar tant en imatge com en continguts, sent alhora del tot actiu en els els diversos àmbits de la societat civil catalana, era un exemple per als molts països on l’escoltisme encara restava pres de l’uniforme, de la formació i, en definitiva, de la tradició malentesa.

Pensava en tot això llegint l’article “Un nou escoltisme per a una nova societat” (Avui, 10/1/04), de l’amic Oriol Illa, i mirant la magnífica il.lustració de Xavier Porrata que l’acompanya. Efectivament, aquell dibuix d’un noi amb pantalons curts, barret, camisa i bandera, reprodueix la imatge tradicional de l’escoltisme de la “Patrulla dels Castors” que a Catalunya ja gairebé havíem aconseguit superar. Avui cap noi o noia d’un agrupament escolta de les dues associacions esmentades no s’hi sentirà identificat. Per què? Doncs perquè ha quedat superat per la seva evolució.

Ara bé, el proces de renovació de les dues associacions no va ser un camí de roses. Els guardians de les essències es queixaven que abandonar l’uniforme, els badges i la resta de trets tradicionals de l’escoltisme era una traïció. I així, el 1987 quatre agrupaments (dos d’EC i dos de MEGSJC) es van escindir per promoure un escoltisme “fidel a la tradició de Baden-Powell”. El camí dels agrupaments tradicionalistes escindits va acabar, el passat 2002, amb la seva fusió amb l’entitat autonòmica catalana dels Scouts de España, i el resultat ha estat la nova associació Acció Escolta de Catalunya (AEC). Avui, AEC és una de les setze entitats autonòmiques (comptant Melilla) d’ASDE-Scouts de España i, com molt bé deia l’article esmentat, es basa en un «discurs que roman fidel al mètode de Baden-Powell».

Fins aquí, res a dir. Igual que EC i MEGSJC van fer l’esforç d’evolucionar i per això són capdavanters, AEC té el dret a voler mantenir les essències. Però hi ha una cosa que no es pot fer: reescriure la història.

Diu l’article d’Oriol Illa que «la primera experiència d’escoltisme genuïnament catalana» van ser els Jovestels, promoguts pel CADCI el 1912. I cita el CADCI fins a sis cops. Com que d’història en parlen els historiadors, tant el catedràtic Albert Balcells com el museògraf Albert Cubeles, ambdós co-comissaris de l’exposició “75 anys d’escoltisme català”, hi han deixat ben clar que els Jovestels mai van ser un intent de fer escoltisme, sinó un precedent seu en l’associacionisme educatiu. Però no només això. També deixen clar que els Jovestels, de compromís nacional i social, eren l’antítesi dels conservadors Exploradores de España, l’associació oficialista fundada pel militar espanyol Teodoro Iradier que, amb el temps, es va anomenar ASDE-Scouts de España.

Personalment, penso que seria una excel.lent notícia que Acció Escolta de Catalunya vulgués renunciar al seu passat d’Exploradores de España i tingués els Jovestels com a referent. Però per a això hauria de fer tres coses. La primera, atrevir-se a superar els uniformes, badges i formacions i optar per una actualització profunda de veritat. La segona, canviar la pluriconfessionalitat que la defineix i que recullen els seus estatuts per la laïcitat que caracteritzava els Jovestels. I la tercera, deixar de ser una de les setze associacions autonòmiques d’ASDE-Scouts de España. Perquè com es pot veure a l’exposició, el periodista Llorenç Jou ja ho deia a “El Poble Català” (28/1/1913) defensant els Jovestels davant dels Exploradores: «El jovent cap a la muntanya, cap a les carreteres, però sense marcar el pas ni anar darrere les banderes. Ensenyeu-los-hi a estimar la terra i a créixer forts i bons durant la setmana i el diumenge a fora sense posar-se la bandera espanyola a tall de lligacama».

Publicat al diari Avui