08 de febrer, 2008

La ciència vol inversió

Una diferència important entre les decisions estratègiques polítiques i les empresarials és que les primeres es troben massa condicionades pel pes dels processos electorals. Aquest condicionament té unes conseqüències molt negatives a l’hora d’en l’establir una política científica, donat que la ciència vol inversió, no només de diners sinó també de temps.

La tradició científica no s’improvisa. La Llei d’universitats de Catalunya recorda en el seu preàmbul que la Universitat de Barcelona va estar clausurada entre 1714 i 1837, i que fins el 1954 no va poder atorgar títols de doctor. En comparació, per exemple, Cambridge ha tingut activitat científica ininterrompuda des de la seva creació el 1209: vuit-cents anys. No van ser especialment avançats: Jaume I va crear la de Lleida el 1300. La diferència està en la constància.

La diferència comparativa amb altres països pot fer pensar que no tenim capacitat de competir. Que hi ha llocs on la ciència és de punta, i a nosaltres ens ha tocat el rol d’admiradors passius. És aquesta postura mancada de confiança en les nostres possibilitats el que provoca les cícliques involucions en política científica que tant temen els recercadors, sigui generant incerteses en els compromisos econòmics, sigui rebaixant els estàndards de qualitat establerts prèviament.

En canvi, una modesta però solvent i compromesa inversió pública iniciada a Catalunya no fa ni una dècada, amb la creació de centres de recerca amb personalitat jurídica pròpia i iniciatives com el programa de captació d’investigadors ICREA, ha comportat un canvi espectacular. Ho mostra la primera convocatòria de Starting Grants impulsada pel Consell Europeu de Recerca, la més competitiva mai duta a terme a Europa, que dijous passat va decidir els 300 candidats escollits d’entre els més de 9.000 joves científics presentats.

El resultat és impressionant: dels 300 brillants joves recercadors, 15 són d’institucions catalanes, i 9 de la resta de l’Estat. I n’haurien estat setze amb el malaguanyat economista Antoni Calvó. Vuit dels guardonats –igual que Calvó– eren investigadors contractats per ICREA, una iniciativa excel·lent que des del 2001 ha dut a Catalunya 173 recercadors de primer nivell. A més, nou dels quinze guardonats pertanyen als nous centres de recerca creats en els darrers anys al nostre país, uns centres punters que a voltes han vist discutides les inversions compromeses.

Més enllà de congratular-nos i felicitar els joves científics, el bon resultat d’aquesta convocatòria hauria d’ensenyar-nos que tenim capacitat de generar ciència de màxim nivell. Una inversió valenta i constant del sector públic i el privat en iniciatives científiques de qualitat pot posar el nostre país a la punta en moltes àrees. I per a fer-ho, cal seguir apostant per tres ingredients indispensables. Primer, especialització en la recerca i garantia externa de la seva qualitat científica. Segon, autonomia de gestió que permeti flexibilitat i incentius a l’excel·lència. I tercer, compromisos econòmics a llarg termini, que redueixin la incertesa de les plataformes de suport a la recerca i incrementin el seu dinamisme.


Publicat a Expansión (8 de febrer)