09 de maig, 2008

Formar professionals amb aptituds

El procés de creació del nou espai europeu d’educació superior, que està donant les seves primeres passes, és una magnífica oportunitat per a revisar la tasca formativa que duen a terme les nostres universitats. L’anomenat procés de Bolonya estableix nous reptes per a les universitats: garantir de manera eficient la qualitat de l’ensenyament, promoure la mobilitat, capacitar els estudiants per a una vida professional satisfactòria i fer-los agents del seu propi aprenentatge, trobant fórmules per a una formació al llarg de tota la vida i recollint des de la universitat el rol educatiu del món professional.

Catalunya ha estat pionera en molts d’aquests reptes. L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) va ser una de les primeres agències amb acreditació europea per a avaluar la qualitat, a la qual anys després s’hi va sumar l’agència estatal espanyola ANECA. I pel que fa a la mobilitat, les universitats catalanes han estat capdavanteres en l’atracció i enviament d’estudiants europeus del programa Erasmus. El punt de partida, doncs, és positiu.

Però els reptes que planteja el procés europeu van més enllà, i es fonamenten en la idea d’incrementar la importància de l’adquisició d’aptituds en la formació universitària davant la preponderància que té l’estricta tranmissió de coneixements. Així, primerament acota el cicle formatiu que ha de donar unes aptituds superiors bàsiques, el que s’anomena “grau”. Tristament, mentre que a molts països europeus els graus seran de tres anys, l’Estat espanyol ha optat per no modificar la durada de quatre anys de les actuals llicenciatures. És obvi que això incrementa el risc que un estudiant no acabi el cicle formatiu.

A aquest cicle formatiu inicial, s’hi sumen dos cicles més: el màster i el doctorat. El màster, doncs, esdevé part de l’itinerari universitari reglat, consecutiu i complementari del grau, quan fins ara amb el nom de màster es trobaven titulacions extres de durada i qualitat molt variables. Donat que el grau capacita per si sol per a l’accés al mercat de treball, el nou màster és una formació especialitzada que incrementa la vàlua laboral. Però més enllà de l’ordenació conjunta de l’itinerari universitari en tot l’espai europeu, la nova estructura de tres cicles conté un objectiu molt ambiciós: integrar les experiències formatives que es donen fora de la universitat.

En efecte, l’establiment d’un marc europeu de qualificacions permet superar una lògica anquilosada que ha presidit el sistema de convalidacions universitàries fins ara. La idea és que no s’han de comparar assignatures, sinó capacitats i coneixements adquirits, sigui dins o fora de la universitat. I en això, l’experiència professional i la formació que es dóna a l’empresa juga un rol fonamental.

Una de les principals tasques que té el nou Ministeri de Ciència i Innovació en matèria d’educació superior, doncs, és vèncer les resistències de l’antiga i rígida visió dels estudis universitaris i desplegar el marc legal amb obertura de mires, aprofitant i promovent les possibilitats d’actualització que brinda el procés europeu, donant joc a la voluntat innovadora i la creativitat de molts equips universitaris i evitant la nefasta tendència tradicional a la uniformització.


Publicat a Expansión (8 de maig)