08 de juliol, 2008

Qui comptarà en el mapa europeu de l’R+D+i

Des del primer dia en què Catalunya va recuperar l’autonomia hi ha hagut una competència de protagonismes entre el Govern de l’Estat i la Generalitat sobre quin rol li correspon a cadascun en el lideratge i la gestió de les polítiques públiques i en la subseqüent assignació pressupostària, una competència en què també juguen els partits i els seus grups parlamentaris. Ho podem veure fent un zoom a la política de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i).

En l’Europa que s’està dibuixant, el dinamisme econòmic provindrà de les àrees que hagin sabut fer una especialització correcta en R+D+i, valorant el seu avantatge comparatiu i apostant coherentment i consistentment. Fa un mes explicava el cas de la Toulouse School of Economics, que ha assolit un endowment (fons patrimonial perpetu) de 80 milions d’euros (The Economist, 5 de juny), dels quals 33 milions són d’institucions privades. Però a una distància similar podem percebre la fina estratègia sobre l’R+D+i que està implementant amb tenacitat el Govern d’Euskadi i el seu braç al Congrés dels Diputats, el Grup Parlamentari Basc (PNB).

El Govern d’Euskadi ha explicat que en vint anys vol situar el seu país al capdavant de la inversió europea en recerca i innovació. Per a això, ha quantificat la inversió pública i privada que necessiten i ha començat a treballar-hi, sabent que el creixement econòmic que genera la innovació requereix mantenir la intensitat de la recerca. I la seva actuació no només compta amb el compromís d’inversió del Govern basc, que combina intel·ligència estratègica i múscul pressupostari gràcies al concert econòmic. També compta amb la negociació política.

Fa dos anys, el PNB va donar suport als pressupostos generals de l’Estat de 2007 a canvi de, entre altres, partides extraordinàries de fins a 50 milions d’euros destinades a instal·lacions de R+D+i a Euskadi, coherents amb les apostes que estava impulsant el Govern basc. El mateix va tornar a passar la tardor passada, quan el PNB va votar a favor dels pressupostos de l’Estat per al 2008 a canvi de partides econòmiques addicionals per a Euskadi de fins a 90 milions d’euros, dels quals 70 milions eren per a iniciatives de R+D+i.

El futur mapa europeu de recerca i innovació s’està configurant amb estratègies coordinades entre governs estatals i regionals, institucions privades i clusters acadèmics que cooperen. I en això, els nostres veïns no estan perdent el temps. En etapes de potencial recessió, és important saber formular correctament quines estratègies generen creixement econòmic. Discursivament, a Catalunya i a Espanya sembla assumit que la inversió combinada en recerca i en innovació és clau per a generar un nou cicle de creixement. Ara caldria passar pressupostàriament als fets.

Publicat a Expansión (9 de juliol)